Qui fou al-Khwarizmi?

Matemàtic, astrònom i geògraf musulmà, Mohammed Ibn Musa Al-Khwarizmi, potser va nàixer a la ciutat persa de Khwarizm (actual Khiva, a Uzbekistan), situada al sud-est de la mar d'Aral, en la vella ruta de la seda. Estudià i treballà a Bagdad a la primera meitat del segle IX, a la cort del califa Al Mamun. Per molts, fou el més gran matemàtic del seu temps.

En 1983, quan l'Uzbekistan encara formava part de la Unió Soviètica, fou publicat el segell que il·lustra aquesta pàgina, per commemorar el 1200 aniversari del seu naixement.

Devem al seu nom i al de la seua obra principal, Hisab al-jabr w'al-muqabala, les nostres paraules àlgebra, guarisme i algoritme. De fet, és considerat com el pare de l'Àlgebra i l'introductor del nostre sistema de numeració.
 

Al Mamun, califa d'un imperi que anava del Mediterrani fins a l'Índia, fundà a la seua capital, Bagdad, la Casa de la Saviesa, a imatge de la Biblioteca d'Alexandria. S'hi traduïren a l'àrab obres científiques i filosòfiques gregues i hindús. Comptava també amb observatoris astronòmics. En aquest ambient científic i multicultural s'educa i treballa Al-Khwarizmi, el qual dedicà els seus tractats d'àlgebra i astronomia al propi califa.

Al seu tractat d'àlgebra, obra eminentment didàctica, es pretén ensenyar una àlgebra aplicada a resoldre problemes de la vida quotidiana a l'imperi islàmic d'aleshores. Traduït al llatí per Gerard de Cremona, s'utilitzà a les universitats europees com a llibre de text fins al segle XVI. Potser abans d'ell s'havien resolt equacions concretes, però aquest és el primer tractat conegut on se'n fa un estudi exhaustiu. Òbviament no utilitza la nostra simbologia (ni cap altra, tot és escrit amb paraules). En ell estudia les equacions lineals i quadràtiques reduint-les a 6 formes estàndards (una lineal i 5 quadràtiques), que estudia una per una, donant una forma de resolució per a cadascuna. Aquestes formes estàndards tenen sempre coeficients positius; les seues solucions també són sempre reals positius, doncs tant el zero com els negatius (i menys els complexos!) no tenien cap sentit en aquella època. Per cadascuna d'elles explica amb paraules com arribar a la solució, normalment amb el que ara diríem completar quadrats; i ho justifica geomètricament. Els termes al-jabr i al-muqabala els utilitza per anomenar el que nosaltres entenem per transposició de termes i posterior simplificació de termes semblants amb coeficients negatius i positius. També mostra com operar amb expressions algebraiques senzilles (tot amb paraules, recordem): multiplicant binomis i trinomis. Aplica l'àlgebra al càlcul d'àrees de figures com el cercle i volums de sòlids com l'esfera, el con, i la piràmide. Per últim tracta problemes d'herències segons la llei islàmica.

De la seua aritmètica, potser anomenada originalment Kitab al-Jam'a wal-Tafreeq bil Hisab al-Hindi , només conservem la versió llatina, Algoritmi de numero Indorum, del segle XII. En aquesta obra descriu amb detall el sistema hindú de numeració posicional en base 10 i mètodes per fer-hi càlculs. Se sap que n'hi havia un per trobar arrels quadrades a la versió àrab, però no apareix a la versió llatina. Potser fou el primer en utilitzar el zero com a xifra. Fou cabdal per a la introducció d'aquest sistema de numeració al món àrab i posteriorment a Europa. Com que ens arribà a través d'ell, parlem de sistema aràbic, quan deuríem dir indo-aràbic.

Del seu tractat sobre Astronomia, Sinshind zij, també s'han perdut les dues versions que va escriure en àrab. Com amb l'aritmètica, conservem dues versions llatines del segle X. Hi inclou estudis de calendaris, posicions reals del sol, la lluna i els planetes, taules de sinus i tangents, astronomia esfèrica, taules astrològiques, càlculs de paral·laxi i eclipses, i visibilitat de la lluna.

En Geografia, amb una obra anomenada Kitab Surat-al-Ard, revisà i corregí Ptolomeu pel que fa a l'Àfrica i l'Orient. Llista latituds i longituds de ciutats, muntanyes, mars, illes, regions geogràfiques i rius, com a base per a un mapa del món conegut aleshores. En aquest mapa diu que treballaren a les seues ordres setanta geògrafs.

    Hem trobat escrit el seu nom de les següent formes:
Abu Abd-Allah ibn Musa al'Khwarizmi
Abu Abdullah Muhammad Ibn Musa al-Khwarizmi
Abu Ja'far Muhammad ibn Musa al-Khwarizmi
Abu Ja'far Mohammed ibn Mûsâ al-Khowârizmî

    Altres transcripcions de la seua obra principal són:
Kitab al jabr w'al-muqabala
Hisab al-yabr wa´l muqqabala
Al-Jabr wa-al-Muqabilah
Hisab al-jabr wal-muqabala

Per què aquest nom?

És fàcil preguntar-se què té a veure un matemàtic persa del segle IX amb els professors de matemàtiques valencians del segle XX. Ens agrada pensar que més que un matemàtic anglès del XVII amb els professors canaris. Vegem per què:

Tot i que a 4 000 quilòmetres de Bagdad, també al segle IX manaven musulmans en aquestes terres; fins el 1609 encara n'hi vivien. Ens deixaren moltes coses: sistema de reg, paraules, receptes de cuina, tradicions,... a alguns fins i tot l'excusa per fer unes festes. Amb tot açò, qui millor que un matemàtic musulmà per donar-nos nom?

Per altra banda, aquest nom s'hauria d'escriure igual en valencià i en castellà i no sona a català, amb la qual cosa s'eviten problemes, tot i que no sempre s'escriga igual amb caràcters llatins.