En els darrers quinze anys la revolució de la fotografia digital ens facilita l'entrada a l'aula de pràcticament qualsevol àmbit que es pugui retratar. Segons deia John Bernal, més de la meitat del cervell humà es dedica al procés de veure i d'interpretar el que es veu. La realitat ha de ser sempre un objectiu important de la classe de matemàtiques. Però en el dia a dia de les classes, la fotografia digital ens facilita l'accés a gairebé qualsevol context per treballar matemàtiques. El treball a partir de la fotografia es revela creatiu, fixa allò que podria ser efímer, i afavoreix el pensament interdisciplinar. En aquest viatge matemàtic per la fotografia del món i els seus contextos, són companys inestimables els programes de tractament d'imatges com el GIMP, o els programes de geometria dinàmica com el GeoGebra. Però hem d'anar vius, perquè la fotografia no és més que una representació limitada de la realitat i, en aquesta transformació, també hi trobam matemàtiques. Com deia René Magritte en pintar una pipa, Ceci n'est pas une pipe. I aquest resum podria tenir molt poc a veure amb la ponència...

Josep Lluís Pol i Llompart 
Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

IES Marratxí, Mallorca. Societat Balear de Matemàtiques SBM-XEIX